MIGUEL ÁNGEL SANTOS

Metàfora de l'educació:

Per utilitzar una altra metàfora, que tant li agraden a Santos Guerra, també podem dir que és com l'opció de donar de menjar o ensenyar a cuinar. Avui en dia, amb la incommensurable quantitat que flueix pel ciberespai, no té gaire sentir memoritzar coneixements, ja que tots, inclús molts més dels que podem recordar s'hi troben a l'abast de la mà. Molt més útil és ensenyar i aprendre mecanismes per fer-ne ús d'aquestos coneixements, o proporcionar pautes de pensament que permetin filtrar el bombardeig continu de desinformació al que estem sotmesos.

L'escola reproductiva o l'escola transformadora:

És obvi que tota societat es fa a ella mateixa. És obvi que les inversions de qualsevol societat en matèria d'educació pretén un benefici futur. Però no és tan obvi que la societat reflexioni sobre ella mateixa, que admeta les seves errades i que treballi constantment per aconseguir un futur millor per tots i totes. Aleshores crec que l'equilibri que ha d'aconseguir l'escola estaria situat al bell mig entre l'escola transmissora i l'escola transformadora. Una escola que no trobi aquest bell mig està condemnada al fracàs permanent, ja que cria el seu alumnat en una illa de mitges veritats.

Quin és el problema o com vivim el problema.

Joan Traver, catedràtic de la Universitat Jaume I, deia que era molt fàcil el mètode per no tenir cap problema: el suïcidi. Ara bé, si s'optava per continuar vivint, hauríem de admetre que la vida és una continuïtat de problemes, uns molt simples, altres de més complicats. Uns pels quals la pena capficar-se, altres que no ens haurien de produir cap molèstia. Però en tot cas, la vida i per tant l'educació, és la vivència de cadascun dels nostres problemes per un camí que no cap esperar planer.

Selecció i formació del professorat.

Pot ser és aquest l'etern problema. Tot i que tothom sap que un examen no aporta gire informació sobre la persona examinada, dia rere dia, a escoles, instituts i universitats, s'efectuen milers d'exàmens. Per a què? o millor, per a qui? Si trobéssim l'eina perfecta d'avaluació!!! Seria aquesta una eina que avaluara la simpatia i l'empatia, la capacitat de raonar i d'escoltar, la capacitat de treballar i fer treballar, etc. Però aquesta eina no està inventada. Continuem tornant als exàmens i succedanis. Com ens ho farem? És difícil de preveure. A l'escola, quan són petits els nens i nenes no cerquen una retribució numèrica pel seu treball, sinó una satisfacció emocional. Com podem fer perdurar això? Difícil és, els sentiments, avui en dia, cotitzen a la baixa.