Paulo Freire és un dels pedagogs que més he admirat. Per què? Perquè la seva pedagogia clarament va estar una clara travessa per la revolució no contra un règim qualsevol, sinó contra el règim mundial de l'opressió a tota persona. Freire tenia clar que era l'educació la millor arma per combatre-ho, així doncs feia dels somnis, dels somnis col·lectius, la força engendradora dels canvis. Uns canvis que no es limitaven mai a un aprenentatge cognitiu, sinó que apuntaven directament a un aprenentatge vers la convivència entre iguals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada