REFLEXIONS SOBRE: "EL NUS AL LLENÇOL"

Reflexió individual.

Aquesta presentació pot tenir moltes lectures. La que jo vaig fer era la següent:

De vegades no per més parlar, explicar o raonar t'entén millor la gent. Caldria doncs deixar a l'alumnat, i a tothom en general, que sigui propietari de les seves accions, decisions i idees. Això sempre i per damunt de tot.

Reflexió en petit grup.

Quan vàrem parlar el petit grup, les reflexions que vàrem aportar sigueren les següents: el temps, quedava clar per tothom que el temps dedicat als fills i filles és una condició indispensable per aconseguir un relació eficaç; l'estima, tot i que es podia contradir amb la reflexió anterior, també vàrem constatar que primava en les relacions entre pares i fills una estima sincera, no contaminada per l'excés de regals o activitats que, pensem, dubtosament puguin ser demostratives d'un gran afecte; els mestres com a substituts dels pares, en aquesta idea ens mostràrem molt rígids, ja que, tot i la quantitat d'afecte que ens mostren els nens i nenes, mai no hem d'oblidar que no som els seus pares, i que al cap i a la fi, les relacions afectives que perduraran seran amb aquestos.

Reflexió del gran grup:

Aquí vam primar sobretot la idea de la qualitat de la relació entre pares i fills front a la idea de la quantitat. En els cas de la presentació El Nus al llençol, es demoostrava que tot i que la quantitat de temps que passaven junts pare i fill era ínfima, la qualitat de la relació era òptima, perquè aquesta s'aconseguia amb una atenció especial vers els sentiments.

També es va destacar la importància dels missatges no verbals als quals tan poques vegades en fem cas i són una mostra molt més clara de les relacions entre les persones que qualsevol discurs.