SEGURETAT I SALUT A L'AULA DE MÚSICA

http://www.scribd.com/doc/45939882/Condicions-de-Seguretat-i-Salut

PLA D'EMERGÈNCIA

http://www.scribd.com/doc/45939332/Interi-pla-d-emergencia

LES 7 MIRADES DE PAULO FREIRE

Paulo Freire és un dels pedagogs que més he admirat. Per què? Perquè la seva pedagogia clarament va estar una clara travessa per la revolució no contra un règim qualsevol, sinó contra el règim mundial de l'opressió a tota persona. Freire tenia clar que era l'educació la millor arma per combatre-ho, així doncs feia dels somnis, dels somnis col·lectius, la força engendradora dels canvis. Uns canvis que no es limitaven mai a un aprenentatge cognitiu, sinó que apuntaven directament a un aprenentatge vers la convivència entre iguals.

MIGUEL ÁNGEL SANTOS

Metàfora de l'educació:

Per utilitzar una altra metàfora, que tant li agraden a Santos Guerra, també podem dir que és com l'opció de donar de menjar o ensenyar a cuinar. Avui en dia, amb la incommensurable quantitat que flueix pel ciberespai, no té gaire sentir memoritzar coneixements, ja que tots, inclús molts més dels que podem recordar s'hi troben a l'abast de la mà. Molt més útil és ensenyar i aprendre mecanismes per fer-ne ús d'aquestos coneixements, o proporcionar pautes de pensament que permetin filtrar el bombardeig continu de desinformació al que estem sotmesos.

L'escola reproductiva o l'escola transformadora:

És obvi que tota societat es fa a ella mateixa. És obvi que les inversions de qualsevol societat en matèria d'educació pretén un benefici futur. Però no és tan obvi que la societat reflexioni sobre ella mateixa, que admeta les seves errades i que treballi constantment per aconseguir un futur millor per tots i totes. Aleshores crec que l'equilibri que ha d'aconseguir l'escola estaria situat al bell mig entre l'escola transmissora i l'escola transformadora. Una escola que no trobi aquest bell mig està condemnada al fracàs permanent, ja que cria el seu alumnat en una illa de mitges veritats.

Quin és el problema o com vivim el problema.

Joan Traver, catedràtic de la Universitat Jaume I, deia que era molt fàcil el mètode per no tenir cap problema: el suïcidi. Ara bé, si s'optava per continuar vivint, hauríem de admetre que la vida és una continuïtat de problemes, uns molt simples, altres de més complicats. Uns pels quals la pena capficar-se, altres que no ens haurien de produir cap molèstia. Però en tot cas, la vida i per tant l'educació, és la vivència de cadascun dels nostres problemes per un camí que no cap esperar planer.

Selecció i formació del professorat.

Pot ser és aquest l'etern problema. Tot i que tothom sap que un examen no aporta gire informació sobre la persona examinada, dia rere dia, a escoles, instituts i universitats, s'efectuen milers d'exàmens. Per a què? o millor, per a qui? Si trobéssim l'eina perfecta d'avaluació!!! Seria aquesta una eina que avaluara la simpatia i l'empatia, la capacitat de raonar i d'escoltar, la capacitat de treballar i fer treballar, etc. Però aquesta eina no està inventada. Continuem tornant als exàmens i succedanis. Com ens ho farem? És difícil de preveure. A l'escola, quan són petits els nens i nenes no cerquen una retribució numèrica pel seu treball, sinó una satisfacció emocional. Com podem fer perdurar això? Difícil és, els sentiments, avui en dia, cotitzen a la baixa.

REFLEXIONS SOBRE: "EL NUS AL LLENÇOL"

Reflexió individual.

Aquesta presentació pot tenir moltes lectures. La que jo vaig fer era la següent:

De vegades no per més parlar, explicar o raonar t'entén millor la gent. Caldria doncs deixar a l'alumnat, i a tothom en general, que sigui propietari de les seves accions, decisions i idees. Això sempre i per damunt de tot.

Reflexió en petit grup.

Quan vàrem parlar el petit grup, les reflexions que vàrem aportar sigueren les següents: el temps, quedava clar per tothom que el temps dedicat als fills i filles és una condició indispensable per aconseguir un relació eficaç; l'estima, tot i que es podia contradir amb la reflexió anterior, també vàrem constatar que primava en les relacions entre pares i fills una estima sincera, no contaminada per l'excés de regals o activitats que, pensem, dubtosament puguin ser demostratives d'un gran afecte; els mestres com a substituts dels pares, en aquesta idea ens mostràrem molt rígids, ja que, tot i la quantitat d'afecte que ens mostren els nens i nenes, mai no hem d'oblidar que no som els seus pares, i que al cap i a la fi, les relacions afectives que perduraran seran amb aquestos.

Reflexió del gran grup:

Aquí vam primar sobretot la idea de la qualitat de la relació entre pares i fills front a la idea de la quantitat. En els cas de la presentació El Nus al llençol, es demoostrava que tot i que la quantitat de temps que passaven junts pare i fill era ínfima, la qualitat de la relació era òptima, perquè aquesta s'aconseguia amb una atenció especial vers els sentiments.

També es va destacar la importància dels missatges no verbals als quals tan poques vegades en fem cas i són una mostra molt més clara de les relacions entre les persones que qualsevol discurs.

Presentació

Sóc Jordi mestre i músic valencià que treballa a Catalunya.

Enguany estic fent el curs d'interins, també un sobre el MOODLE, un altre d'anglès i un Seminari de Música.

Aquest any he tingut la sort de tindre vacant a l'Escola Cristòfor Mestre de Vilafranca del Penedès. Aquesta és una escola situada al barri de Poble Nou de Vilafranca. Es va construir a principis dels 80 i aleshores es trobava a les afores, travessant la carretera de Moja. Avui en dia tot ha sigut engolit per la construcció i l'escola es troba envoltada per adosats i edificis residencials. Com que és una zona de recent construcció el preu de les vivendes és car, així que entre l'alumnat que assisteix a l'escola hi trobem poc d'immigrant ja que al barri no en viuen gaires.

L'Escola Cristòfor Mestre és una escola de dues línies que es reparteixen entre dos edificis. Un, el principal, on trobem P3 i tota la primària, a més del menjador, la casa del conserge, etc. L'altre és una construcció més recent on es troben els cursos P4 i P5.

Aquesta escola és un centre d'inclusió d'alumnat amb deficiències auditives, és per això que comptem amb una MALL pròpia del centre. Tenim 5 alumnes que tenen deficiències auditives de diferent grau. A més alguns d'ells també presenten algun problema d'aprenentatge, és per això que també comptem amb l'ajuda de dos vetlladores.