Dinàmica de cohesió de grup.

Dinàmica

Anàlisi d'un cas seguint el mètode reflexiu.

La situació que ens pertocà va ser la següent: el tutor arriba a les 9 del matí a l'escola i es posa al davant de la fila. Al moment un pare s'hi planta al davant i es posa a escridassar-lo davant de tothom perquè el seu fill s'ha fet un esquinx i el tutor no en sap res. El tutor perd els nervis i es posa a cridar també enviant al pare a la direcció.

El primer que vaig pensar per resoldre aquest problema era aillar la situació el més ràpid possible per tal de refredar els ànims. Per a d'això tractaria d'enviar ràpidament l'alumnat cap a l'aula i enviar-hi un altre mestre per a que els controlés. Acte seguit fer entrar al pare a un despatx o a altre lloc on poder parlar tranquil·lament amb ell sense crear un espectacle a l'escola.

Els companys i companyes van apuntar la possibilitat de citar a la resta de mestres compromesos en l'incident i també al nen en qüestió. Així com també tractar d'esbrinar ràpidament tot el que hi havia passat mostrant molt d'interès pel nen.

També seria molt precís mantenir la calma en tot moment per no perdre els estreps i si cal citar a la direcció.

  

La suma de tot seria la redescripció final: calmar el pare, aillar la situació i aconseguir el màxim d'informació possible. Jo a més afegiria que el docent, en tot moment ha de tenir el màxim d'informació  possible sobre l'alumnat. I molt més encara d'aquell alumnat, la tipologia del qual, pot provocar problemes i angúnies al professorat.

Activitat 1 REFLEXIÓ A PARTIR DEL VÍDEO

Diuen que l'ésser humà és l'únic animal que topeta dues vegades amb la mateica pedra. Si només en sigueren dues !!! Els conflictes els podem entendre com un punt de partida i/o com un punt d'arribada, tant fa, la vida és això, un seguit de resolucions de conflictes. Però, veient el vídeo, podem veure clarament els conflictes que es generen entre l'alumnat, i per què no, entre el professorat. La pèrdua de consciència quan s'escalfa la sanfg potser és un element primari que encara conserva el nostre cervell, però el cert és que ens porta, com al vídeo, a situacions molt pitjors que les del punt de partida.

Per tot açò, els docents estem obligats a exercir una diplomàcia exquisita i selectiva. Exquisita, perquè els conflictes que es generen entre l'alumnat potser no són de gran importància per nosaltres, però sí per ells; i selectiva perquè hem de saber, cosa gens fàcil, quan i com afrontar els conflictes, ja que no per evadir-se'n d'ells aquestos desapareixen o es solucionen. Els orígens dels conflictes seran múltiples i així múltiple ha de ser la nostra percepció, no és fàcil, ja ho sé, però per a això ens han contractat. Al cap i a la fi, seguir un llibre de text ho pot fer qualsevol, però resoldre conflictes i obtenir beneficis , uf!! Això ja són figues d'altre paner.