Han estat prop de cinc mesos de reflexió col·lectiva, de vegades més útil, d'altres menys, sempre depenent de cadascú. En tot cas cal fer això, reunir un grup de mestres i fer-los parlar, reflexionar, compartir, vaja una teràpia professional. Sempre, repetisc: sempre serà de profit, ja que l'espiral de feina i d'experiències que patim dia a dia moltes vegades ens fa perdre la perspectiva, tant sobre l'alumnat, com sobre els companys, com sobre nosaltres mateixos. Ens cal doncs, per prescripció facultativa, un curs d'aquestos per remoure el brou que es cou al nostre interior.
dijous, 24 de març del 2011
dimarts, 22 de març del 2011
EL PODER D'UNA PARAULA.
Podria ser aquest el resum: EL PODER D'UNA PARAULA. O millor encara, el poder de la pròpia paraula. Crec que és això el que tracta de transmentre l'article, supose que és perquè no tenim fe en la nostra pròpia paraula ni tan sols que siga capaç d'actuar sobre nosaltres mateixos. Ja ho diu l'article el cervell considera real el que és una interpretació de la realitat, aleshores és aquesta interpretació la que podem manipular, que podem fer i desfer en el nostre propi benefici. No sé si la fe mou muntanyes, però ja està vist que a dintre nostre mou tota classe de substàncies, ara bé, serem capaços de moure l'interior del nostre alumnat? Companys i companyes diuen que no, que els casos perduts no tenen res a fer. I això? Que les seues substàncies no s'activen? O no les volen activar? O no es creuen el que els diem? Perquè si s'ho creuen s'activaran les substàncies, no? I com fem que s'ho creguen?
Ai, que n'és de complicat treballar amb el cervell de les persones !!!
Ai, que n'és de complicat treballar amb el cervell de les persones !!!
dijous, 24 de febrer del 2011
Activitat 2
Descripció del mètode.
Aquesta activitat la desenvolupàrem mitjançant una dinàmica de treball cooperatiu. Aleatòriament se'ns va agrupar en formacions de 4 persones, cadascú tenia una lletra assignada: A, B, C i D. Una vegada formats els diversos grups ens reagrupàrem: totes les A formàrem un grup, les B un altre, etc. És a dir formàrem els grups d'experts. Aquestos grups s'especialitzaren en un apartat del tema tractat, en aquest cas el TDAH. Quan va transcórrer el temps necessari, cada persona va tornar al seu grup inicial i allí va aportar la seva part de la feina.
La característica d'aquest mètode és que el resultat del grup depèn de cadascú dels seus membres, per tant l'esforç de tothom n'és imprescindible.
METODOLOGIA PER TRACTAR UN TDAH
1.- A L'HORA DE DONAR CLASSE:
Com:
- Treballar dinàmiques per al grup.
- Que la duració de les activitats sigui l'adequada.
- Desenvolupar activitats participatives.
- Fer treballs manipulatius.
- Aportar activitats que incentivin l'aorenentatge significatiu.
- Emprar exemples exposats per l'alumnat.
- Utilitzar recursos interessants.
Com explicar:
- Aprofitar el moment d'atenció.
- Prioritzar allò més adient per cada moment.
- Emprar un baix nivell d'abstracció.
Assignació de deures i tasques:
- Llibreta personal i personalitzada.
- Tasques no repetitives i de curta durada.
- Seguiment dels deures.
- Que l'alumne/a sigui el responsable d'apuntar els deures a la pissarra, així segur que no se n'oblida perquè la resta li ho recordaran.
2.- SITUACIONS CONCRETES.
S'aixeca a sovint.
- Donar-li un encàrrec quan ho fa.
- Fer-lo conscient de la molèstia que causa.
Interromp.
- Fer-li veure que molesta.
Molesta els companys.
- Separar-lo.
- Triar-li a consciència la parella per a que no provoqui conflictes.
- Fer-li prendre consciència.
Perd el control.
- Contenir-lo.
- Canviar-lo de situació.
3.- MILLORA DE L'AUTOESTIMA.
Predisposició del docent.
- Donar-li reforços positius.
- Emprar un aprenentatge significatiu i motivador.
- Empatia docent.
- Mantenir una bona comunicació i una atenció individualitzada.
Activitats.
- Racó personal.
- Treball cooperatiu.
- Treballar dinàmiques de brup.
- Establir rols.
Per mmillorar l'autoestima.
- Reforçaments positius.
- Adjudicació de càrrecs.
- Atenció individualitzada.
- Treballar dinàmiques amb la resta del grup.
Aquesta activitat la desenvolupàrem mitjançant una dinàmica de treball cooperatiu. Aleatòriament se'ns va agrupar en formacions de 4 persones, cadascú tenia una lletra assignada: A, B, C i D. Una vegada formats els diversos grups ens reagrupàrem: totes les A formàrem un grup, les B un altre, etc. És a dir formàrem els grups d'experts. Aquestos grups s'especialitzaren en un apartat del tema tractat, en aquest cas el TDAH. Quan va transcórrer el temps necessari, cada persona va tornar al seu grup inicial i allí va aportar la seva part de la feina.
La característica d'aquest mètode és que el resultat del grup depèn de cadascú dels seus membres, per tant l'esforç de tothom n'és imprescindible.
METODOLOGIA PER TRACTAR UN TDAH
1.- A L'HORA DE DONAR CLASSE:
Com:
- Treballar dinàmiques per al grup.
- Que la duració de les activitats sigui l'adequada.
- Desenvolupar activitats participatives.
- Fer treballs manipulatius.
- Aportar activitats que incentivin l'aorenentatge significatiu.
- Emprar exemples exposats per l'alumnat.
- Utilitzar recursos interessants.
Com explicar:
- Aprofitar el moment d'atenció.
- Prioritzar allò més adient per cada moment.
- Emprar un baix nivell d'abstracció.
Assignació de deures i tasques:
- Llibreta personal i personalitzada.
- Tasques no repetitives i de curta durada.
- Seguiment dels deures.
- Que l'alumne/a sigui el responsable d'apuntar els deures a la pissarra, així segur que no se n'oblida perquè la resta li ho recordaran.
2.- SITUACIONS CONCRETES.
S'aixeca a sovint.
- Donar-li un encàrrec quan ho fa.
- Fer-lo conscient de la molèstia que causa.
Interromp.
- Fer-li veure que molesta.
Molesta els companys.
- Separar-lo.
- Triar-li a consciència la parella per a que no provoqui conflictes.
- Fer-li prendre consciència.
Perd el control.
- Contenir-lo.
- Canviar-lo de situació.
3.- MILLORA DE L'AUTOESTIMA.
Predisposició del docent.
- Donar-li reforços positius.
- Emprar un aprenentatge significatiu i motivador.
- Empatia docent.
- Mantenir una bona comunicació i una atenció individualitzada.
Activitats.
- Racó personal.
- Treball cooperatiu.
- Treballar dinàmiques de brup.
- Establir rols.
Per mmillorar l'autoestima.
- Reforçaments positius.
- Adjudicació de càrrecs.
- Atenció individualitzada.
- Treballar dinàmiques amb la resta del grup.
dimecres, 23 de febrer del 2011
Activitat 1
AUTOANÀLISI
Per tradició, a alguns llocs, un individu de color és un delinqüent, diuen. Però cal tenir en compte que les tradicions canvien al llarg del temps, i si les persones volen canvien immediatament. També per tradició alguns grups socials no són capaços de veure's fora de l'etiqueta que se'ls ha adjudicat. Això també es pot canviar.
CONTRAST
Ela companys van aportar la visió de la farola de l'esforç del noi per integrar-se, però com a recompensa s'emporta un globus, que és una decepció.
REDESCRIPCIÓ
Possiblement per als nens que tinc avui dia a l'aula, que hi hagi una persona de color, oriental o gitana, no és cap problema. A aquestes alçades, els prejudicis encara estan força atenuats i la convivència a l'aula demostra diàriament la compatibilitat entre diferents cultures. Ara bé, no sé si podria dir el mateix del familiars, ni d'uns ni d'altres. Potser els rols socials que se'ls ha adjudicat, o que s'han autoadjudicat, fan força difícil establir lligams entre persones d'altres cercles socials. Tots ells, torne a dir: els uns i els altres, haurien d'evitar la curtesa de mires per aconseguir uns entorns més favorables per al desenvolupament integral dels seus donyets, de no fer-ho així, l'única cosa que aconseguiran serà la perpetuació de la seva existència..... que no serà això el que volen?
Per tradició, a alguns llocs, un individu de color és un delinqüent, diuen. Però cal tenir en compte que les tradicions canvien al llarg del temps, i si les persones volen canvien immediatament. També per tradició alguns grups socials no són capaços de veure's fora de l'etiqueta que se'ls ha adjudicat. Això també es pot canviar.
CONTRAST
Ela companys van aportar la visió de la farola de l'esforç del noi per integrar-se, però com a recompensa s'emporta un globus, que és una decepció.
REDESCRIPCIÓ
Possiblement per als nens que tinc avui dia a l'aula, que hi hagi una persona de color, oriental o gitana, no és cap problema. A aquestes alçades, els prejudicis encara estan força atenuats i la convivència a l'aula demostra diàriament la compatibilitat entre diferents cultures. Ara bé, no sé si podria dir el mateix del familiars, ni d'uns ni d'altres. Potser els rols socials que se'ls ha adjudicat, o que s'han autoadjudicat, fan força difícil establir lligams entre persones d'altres cercles socials. Tots ells, torne a dir: els uns i els altres, haurien d'evitar la curtesa de mires per aconseguir uns entorns més favorables per al desenvolupament integral dels seus donyets, de no fer-ho així, l'única cosa que aconseguiran serà la perpetuació de la seva existència..... que no serà això el que volen?
dilluns, 21 de febrer del 2011
Anàlisi d'una Unitat Didàctica.
dimarts, 15 de febrer del 2011
dimarts, 8 de febrer del 2011
I NOSALTRES? EMBESTIM O PENSEM?
La veritat que de vegades, quan me n'adono, ja és tard i he embestit. No és gaire fàcil veure al darrere de les persones els fils, que com a les titelles, estiren de les seves emocions. Hauríem de gaudir d'una medecina per mantindre la ment clarivident. És essencial saber llegir l'estat anímic dels alumnes, tant individualment com en grup. De vegades ens en sortim, o creiem que ho aconseguim. D'altres vegades n'és patent que només que l'espifiem una vegada darrere l'altra, per suposat amb la millor de les intencions. Podem excusar-nos: ens fan llegir tants documents que se'ns oblida llegir al nostre alumnat. És una bona excusa, però una excusa no deixa de ser un pedaç per al nostre remordiment. Potser seria necessari un gran cartell a la sala de professors: PENSAR ABANS D'EMBESTIR.
9 CAPS EMBESTINT
Que això és cert no cal ni dir-ho. Però com aconseguir que aquestos caps deixen d'embestir? Segurament mitjançant l'educació, al cap i a la fi quasi tot comença i acaba aquí. El cas és que no se n'adonem que l'educació, gran part de l'educació, les persones (adultes o no) no la rebem a les escoles, ni tan sols a les famílies. L'educació, la informació, els valors, ens venen tots empaquetats i esteliritzats via els mass media. Ara pregunto com fer-s'ho per superar-los? Ben mirat és impossible col·locar una veu crítica contradint o qüestionant minut rere minut les informacions que arriben a la gent. La teoria diu que hem d'aconseguir al món de l'ensenyament que el nostre alumnat tingui capacitat crítica sobre les informacions que els arriben. Ho aconseguim? Ho aconsegueix l'alumnat? O ens rendim i es rendeixen sota el bombardeig diari dels altres. Els altres (poseu-los el nom que vulgueu) ho saben: repetir les coses no les transforma en realitat, però tan important és per a les persones la realitat? El que importa, i això ells ho saben, és la realitat individual, la que cadascú es forma per a d'ell mateix. Així moltes vegades podem escoltar pels llocs converses berlanguianes en les que cadascú parla d'una cosa ben diferent, de la seva realitat. Però aquesta realitat és ben buida, podrem omplir-la?
dilluns, 7 de febrer del 2011
dijous, 27 de gener del 2011
dimarts, 25 de gener del 2011
Anàlisi d'un cas seguint el mètode reflexiu.
La situació que ens pertocà va ser la següent: el tutor arriba a les 9 del matí a l'escola i es posa al davant de la fila. Al moment un pare s'hi planta al davant i es posa a escridassar-lo davant de tothom perquè el seu fill s'ha fet un esquinx i el tutor no en sap res. El tutor perd els nervis i es posa a cridar també enviant al pare a la direcció.
El primer que vaig pensar per resoldre aquest problema era aillar la situació el més ràpid possible per tal de refredar els ànims. Per a d'això tractaria d'enviar ràpidament l'alumnat cap a l'aula i enviar-hi un altre mestre per a que els controlés. Acte seguit fer entrar al pare a un despatx o a altre lloc on poder parlar tranquil·lament amb ell sense crear un espectacle a l'escola.
Els companys i companyes van apuntar la possibilitat de citar a la resta de mestres compromesos en l'incident i també al nen en qüestió. Així com també tractar d'esbrinar ràpidament tot el que hi havia passat mostrant molt d'interès pel nen.
També seria molt precís mantenir la calma en tot moment per no perdre els estreps i si cal citar a la direcció.
La suma de tot seria la redescripció final: calmar el pare, aillar la situació i aconseguir el màxim d'informació possible. Jo a més afegiria que el docent, en tot moment ha de tenir el màxim d'informació possible sobre l'alumnat. I molt més encara d'aquell alumnat, la tipologia del qual, pot provocar problemes i angúnies al professorat.
diumenge, 23 de gener del 2011
Activitat 1 REFLEXIÓ A PARTIR DEL VÍDEO
Diuen que l'ésser humà és l'únic animal que topeta dues vegades amb la mateica pedra. Si només en sigueren dues !!! Els conflictes els podem entendre com un punt de partida i/o com un punt d'arribada, tant fa, la vida és això, un seguit de resolucions de conflictes. Però, veient el vídeo, podem veure clarament els conflictes que es generen entre l'alumnat, i per què no, entre el professorat. La pèrdua de consciència quan s'escalfa la sanfg potser és un element primari que encara conserva el nostre cervell, però el cert és que ens porta, com al vídeo, a situacions molt pitjors que les del punt de partida.
Per tot açò, els docents estem obligats a exercir una diplomàcia exquisita i selectiva. Exquisita, perquè els conflictes que es generen entre l'alumnat potser no són de gran importància per nosaltres, però sí per ells; i selectiva perquè hem de saber, cosa gens fàcil, quan i com afrontar els conflictes, ja que no per evadir-se'n d'ells aquestos desapareixen o es solucionen. Els orígens dels conflictes seran múltiples i així múltiple ha de ser la nostra percepció, no és fàcil, ja ho sé, però per a això ens han contractat. Al cap i a la fi, seguir un llibre de text ho pot fer qualsevol, però resoldre conflictes i obtenir beneficis , uf!! Això ja són figues d'altre paner.
Etiquetes de comentaris:
interins,
resolució de conflictes,
taller
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)



