dijous, 24 de febrer del 2011

Activitat 2

Descripció del mètode.

Aquesta activitat la desenvolupàrem mitjançant una dinàmica de treball cooperatiu. Aleatòriament se'ns va agrupar en formacions de 4 persones, cadascú tenia una lletra assignada: A, B, C i D. Una vegada formats els diversos grups ens reagrupàrem: totes les A formàrem un grup, les B un altre, etc. És a dir formàrem els grups d'experts. Aquestos grups s'especialitzaren en un apartat del tema tractat, en aquest cas el TDAH. Quan va transcórrer el temps necessari, cada persona va tornar al seu grup inicial i allí va aportar la seva part de la feina.
La característica d'aquest mètode és que el resultat del grup depèn de cadascú dels seus membres, per tant l'esforç de tothom n'és imprescindible.

METODOLOGIA PER TRACTAR UN TDAH

1.- A L'HORA DE DONAR CLASSE:

Com:


- Treballar dinàmiques per al grup.
- Que la duració de les activitats sigui l'adequada.
- Desenvolupar activitats participatives.
- Fer treballs manipulatius.
- Aportar activitats que incentivin l'aorenentatge significatiu.
- Emprar exemples exposats per l'alumnat.
- Utilitzar recursos interessants.

Com explicar:

- Aprofitar el moment d'atenció.
- Prioritzar allò més adient per cada moment.
- Emprar un baix nivell d'abstracció.

Assignació de deures i tasques:

- Llibreta personal i personalitzada.
- Tasques no repetitives i de curta durada.
- Seguiment dels deures.
- Que l'alumne/a sigui el responsable d'apuntar els deures a la pissarra, així segur que no se n'oblida perquè la resta li ho recordaran.

2.- SITUACIONS CONCRETES.

S'aixeca a sovint.


- Donar-li un encàrrec quan ho fa.
- Fer-lo conscient de la molèstia que causa.

Interromp.

- Fer-li veure que molesta.

Molesta els companys.

- Separar-lo.
- Triar-li a consciència la parella per a que no provoqui conflictes.
- Fer-li prendre consciència.

Perd el control.

- Contenir-lo.
- Canviar-lo de situació.

3.- MILLORA DE L'AUTOESTIMA.

Predisposició del docent.


- Donar-li reforços positius.
- Emprar un aprenentatge significatiu i motivador.
- Empatia docent.
- Mantenir una bona comunicació i una atenció individualitzada.

Activitats.

- Racó personal.
- Treball cooperatiu.
- Treballar dinàmiques de brup.
- Establir rols.

Per mmillorar l'autoestima.

- Reforçaments positius.
- Adjudicació de càrrecs.
- Atenció individualitzada.
- Treballar dinàmiques amb la resta del grup.

dimecres, 23 de febrer del 2011

Activitat 1

AUTOANÀLISI

Per tradició, a alguns llocs, un individu de color és un delinqüent, diuen. Però cal tenir en compte que les tradicions canvien al llarg del temps, i si les persones volen canvien immediatament. També per tradició alguns grups socials no són capaços de veure's fora de l'etiqueta que se'ls ha adjudicat. Això també es pot canviar.

CONTRAST

Ela companys van aportar la visió de la farola de l'esforç del noi per integrar-se, però com a recompensa s'emporta un globus, que és una decepció.

REDESCRIPCIÓ

Possiblement per als nens que tinc avui dia a l'aula, que hi hagi una persona de color, oriental o gitana, no és cap problema. A aquestes alçades, els prejudicis encara estan força atenuats i la convivència a l'aula demostra diàriament la compatibilitat entre diferents cultures. Ara bé, no sé si podria dir el mateix del familiars, ni d'uns ni d'altres. Potser els rols socials que se'ls ha adjudicat, o que s'han autoadjudicat, fan força difícil establir lligams entre persones d'altres cercles socials. Tots ells, torne a dir: els uns i els altres, haurien d'evitar la curtesa de mires per aconseguir uns entorns més favorables per al desenvolupament integral dels seus donyets, de no fer-ho així, l'única cosa que aconseguiran serà la perpetuació de la seva existència..... que no serà això el que volen?


dimarts, 8 de febrer del 2011

I NOSALTRES? EMBESTIM O PENSEM?

La veritat que de vegades, quan me n'adono, ja és tard i he embestit. No és gaire fàcil veure al darrere de les persones els fils, que com a les titelles, estiren de les seves emocions. Hauríem de gaudir d'una medecina per mantindre la ment clarivident. És essencial saber llegir l'estat anímic dels alumnes, tant individualment com en grup. De vegades ens en sortim, o creiem que ho aconseguim. D'altres vegades n'és patent que només que l'espifiem una vegada darrere l'altra, per suposat amb la millor de les intencions. Podem excusar-nos: ens fan llegir tants documents que se'ns oblida llegir al nostre alumnat. És una bona excusa, però una excusa no deixa de ser un pedaç per al nostre remordiment. Potser seria necessari un gran cartell a la sala de professors: PENSAR ABANS D'EMBESTIR.

9 CAPS EMBESTINT

Que això és cert no cal ni dir-ho. Però com aconseguir que aquestos caps deixen d'embestir? Segurament mitjançant l'educació, al cap i a la fi quasi tot comença i acaba aquí. El cas és que no se n'adonem que l'educació, gran part de l'educació, les persones (adultes o no) no la rebem a les escoles, ni tan sols a les famílies. L'educació, la informació, els valors, ens venen tots empaquetats i esteliritzats via els mass media. Ara pregunto com fer-s'ho per superar-los? Ben mirat és impossible col·locar una veu crítica contradint o qüestionant minut rere minut les informacions que arriben a la gent. La teoria diu que hem d'aconseguir al món de l'ensenyament que el nostre alumnat tingui capacitat crítica sobre les informacions que els arriben. Ho aconseguim? Ho aconsegueix l'alumnat? O ens rendim i es rendeixen sota el bombardeig diari dels altres. Els altres (poseu-los el nom que vulgueu) ho saben: repetir les coses no les transforma en realitat, però tan important és per a les persones la realitat? El que importa, i això ells ho saben, és la realitat individual, la que cadascú es forma per a d'ell mateix. Així moltes vegades podem escoltar pels llocs converses berlanguianes en les que cadascú parla d'una cosa ben diferent, de la seva realitat. Però aquesta realitat és ben buida, podrem omplir-la?